Bandera de la Penya

Des del baül dels records açí teniu la bandera de la penya.

A un costat la mítica frase "No te pares" (ara queda un poc ridícula no?), al mig l'anagrama i a la dreta l'any de fundació 1985.
Si,si
, haveu vist bé, 1985, o el que és el mateix fa 25 anys.

Si no estic mal informat la primera vegá que eixirem va ser en el bou de Sant Joan de 1985.

FEU PROPOSTES PER AL DIA DEL BOU DE SAN JOAN: DINAR, BAIXÁ, VESTIMENTA, ETC.....

Rea

Es el mes misterios dels amics, no se sap per a on esta, per on va, com es troba i de sobte arriba l´hora d’algun event i ahí esta ell.
De moment es el unic dels amics que s’ha emancipat i te un piset per a ell soles, per a les seues orgies i corredories………Tambe cal aportar que he tirat de menos una “juntà” del amics, en eixa terrassa tan chula que te, fes-te el anim.
Tambe m’agradaria fer un recordatori a eixe día en el autobus, pero com hi han coses que no es poden escriure, tindrem de moment que deixaro ahí-
Com ve el estiu i el tinc al meu costat en la caseta, vaig a deixar que cadascu diga o escriga lo que estime convenient.
Per cert l’altre día el vaig vore i estaba molt content i estaba prou be de treball, m’ alegre molt

el Negre



Que se puede decir solo viendo la foto, sacamos alguna que otra conclusión.
Se juntan en una misma imagen el negro y la blanca júnior, toda la ternura de un padre con su hija. Lastima que se vea distinta tan bonita imagen, con esa mano izquierda “la del toreo”, que el negro sujeta con ternura y suavidad, a la fin de conseguir refrescar esa garganta reseca. De la chupa identidad propia del negro, no voy hacer comentario alguno, lo dejo a vuestra imaginación……..eso….si, el negro esta ahí para lo que haga falta. Y si hay que pagar la despedida de mili pues la paga y ya esta….jejeje….Una forta abraçada

Dinar 17-04-2010

Pocs però bons. Molt bo el menjar que ens va fer el Chino "Olla en carn". Partida de truc espectacular, cerveses, gin-tonics, rises, i molt bon ambient, una llastima que no siguerem mes. La foto un poc borrosa (fallá un poc el tema de la tecnologia, eh Pulo, je,je).
Vinga!

chufo


El amigo que mas tiempo de su vida le ha dedicado ha estudiar, todos pensábamos que iba para ministro o algo así. Pero su verdadera pasión y vocación es el campo. Allí en su invernadero pasa horas y horas (mas que con su mujer), las tomateras sus mejores aliadas que mima a todas horas, para que le den una buena producción.
Tens rao